152-Companys president

Després de guanyar el primer premi en el concurs de composició per a cobla simfònica Premi Manel Saderra de Banyoles l'any 1998 amb l'obra Mediterrània, em decideixo a tornar-me a presentar a la convocatòria del concurs de l'any 2002 amb dues obres noves: Companys president i La Goja de Banyoles. Però cap de les dues obté el benefici del jurat.

Allò que m'estimula la creació de la versió original per a cobla de Companys president és la descoberta de les últimes cartes escrites per Lluís Companys (últim president de la Generalitat de Catalunya abans de la derrota del govern legítim de la segona república espanyola) abans del seu afusellament per les tropes franquistes l'octubre de 1940, i alhora la descoberta d'una realitat fins llavors desconeguda per mi: l'exili del 1939. 

Aquestes cartes em colpeixen profundament.

Tot seguit podeu llegir un fragment d'una d'elles, utilitzada en l'obra, i escrita per Lluís Companys tan sols unes hores abans del seu afusellament al Castell de Montjuïc de Barcelona:

"A tots els que m’han agraviat perdono; a tots els qui hagi pogut agraviar demano perdó. Si he de morir, moriré serenament. No queda tampoc en mi ni l’ombra d’un rancor. Donaré gràcies a Deu de què m’hagi procurat una mort tan bella pels ideals. Ell ha volgut aquest destí, i li dec encara la gratitud d’aquesta placidesa i serenitat que m’omplen al pensar en la mort, que veig atansar-se sense temor. La meva petitesa no podia esperar una fi més digna. Per Catalunya, i lo que representa de Pau, Justícia i Amor."

També utilitzo en l'obra d'altres texts que relaten els fets de l'exili del 39, d'autors com ara Josep Benet, Josep Andreu i Abelló, Albert Manent, un escrit colpidor de Ramona Companys, germana del president, relatant els moments en què va anar a testificar per la mort del seu germà, després del seu afusellament, i va acompanyar el cadàver juntament amb els seus assassins fins que el van deixar al nínxol de la Via Sant Jordi de Barcelona, i a més faig servir també un poema anònim d'un condemnat a mort d'aquells temps tan foscos, recollit per via oral.

Amb tot això genero aquesta mena d'oratori narrat per a cobla, cors i narrador, a on intento retratar musicalment la barreja de sentiments de pèrdua, d'impotència i de ràbia amb tota la seva cruenta realitat, una època d'extrema violència.

Un intent sincer de retratar la humilitat i la dignitat d'aquells que els hi va tocar viure aquells temps terribles, i que varen ser víctimes del seu temps, en mans d'uns assassins implacables: les ordes franquistes, que varen obligar a aquest país per la via de les armes, a un retard social de 40 anys, i que encara ara estem pagant amb una democràcia dèbil i poruga, criticada de manera incòmoda per molts d'aquells que es varen quedar a l'exterior i no varen tornar: els exiliats.

Val a dir que la temàtica de l'exili del 39 que descobreixo amb aquesta obra em desperta tant interès al llarg dels anys següents a la creació de Companys president, que continuo investigant, llegint llibres, articles, visualitzant documentals, films, traient d'allà on podia tota la informació que necessitava per ampliar els coneixements sobre aquesta transcendental època, i envoltant-me d'especialistes en la matèria. I tota aquesta tasca investigadora i de recerca s'acaba cristal·litzant l'any 2006 amb la creació d'un altre obra per a cors, orquestra simfònica i solista vocal anomenada Memòries de l'exili.

I és llavors, a principis d'aquell 2006 que realitzo l'orquestració de Companys president, i a més uneixo les dues obres: Companys president i Memòries de l'exili amb el nom genèric d'EXILI, encara que són dues obres molt diferents l'una de l'altre, estilísticament parlant, però en l'espectacle de l'any 2014 Una mirada enrere, queden aquestes dues obres unides, anomenant Companys president amb el subtítol d'Exili 1a part i Memòries de l'exili amb el subtítol d'Exili 2a part.

La versió per a cobla de Companys president encara no s'ha estrenat mai, però la seva versió orquestral, tal com dic, veu la llum a l'Auditori de Girona el desembre de 2014 a dins de l'espectacle Una mirada enrere, compartint escenari amb Homenatge a Catalunya (estrena), Memòries de l'exili (estrena) i Les ones del cor (estrena de la seva versió orquestral). 

Obra inclosa en l'espectacle Una mirada enrere (2014) 

Tot seguit podeu escoltar l'arxiu sonor d'aquesta estrena:

Companys president (versió orquestral) (22'04): 

• Direcció musical - Jordi Piccorelli
• Orquestra - Orquestra Simfònica Sant Cugat
• Cors - Coral Càrmina (direcció: Daniel Mestre) i Cor Aulos (direcció: David Folch)
• Narrador - Miquel Torrent

Companys president (versió original per a cobla) (14'27): 

Partitura en pdf (versió original per a cobla):